Dissabte dia 27 de març vam anar a participar en un torneig de prebenjamins organitzat pel Rossell en motiu de la Fira de Sant Josep.
Els equps convidats van ser Tortosa, Santa Bàrbara, Vinarós, la Sénia i els dos equips que tenen a Rossell, Rossell blau i Rossell negre.
A les 15.30 h. vam jugar el primer partit amb el Rossell negre.
A les 16.30h. vam tornar a jugar, aquest cop contra el Vinarós. Com que vam guanyar tots dos partits vam passar a la semifinal i vam jugar contra el Tortosa que també vam guanyar. Equips finalistes: Santa Bàrbara i la Sénia, guanyant, finalment, l’equip de la Sénia.
Tant xiquets com pares estàvem eufòrics, vam anar per participar , ningú no s’esperava guanyar. El premi, una copa, res més que una copa però per a ells, el fet d’haver-la guanyat i d’haver guanyat el torneig no té preu.
“Avui és el dia més feliç de la meva vida” vaig sentir que deia un nen de la Sénia a la seva mare quan encara no s’havien classificat, la qual cosa demostra que la felicitat la tenia per participar, no per guayar.
Penso que d’això n’hauríem d’aprendre els pares. De vegades, sense voler, ens impliquem massa amb el joc. No ho fem amb cap mala intenció, ho fem per ells, perquè es sentin recolzats, els cridem des de les grades, els aplaudim, els corregim, els felicitem, fins aquí tot correcte però, massa sovint, sense adonar-nos-en, humiliem l’equip contrari, ens enfadem i, fins i tot, arribem a l’insult entre entrenadors o pares.
Poseu-vos al lloc dels postres fills, mentre vosaltres us insulteu, el vostre xiquet està lluitant pel seu equip i jugant tant bé com sap, encara que perdin, quan surten de la dutxa ja no se’n recorden de si han guanyat o han perdut i tu te’n recordes per sempre de la discusió que has tingut amb no sé qui. Aprenem d’ells, anem al cam de futbol a passar-ho bé, aplaudim tant els encerts com els gols i gaudim de veure com els nostres fills es superen dia a dia a la vegada que fan amics i s’ho passen bé fent el que més els hi agrada: jugar al futbol. Ensenyem-los a perdre amb humilitat: Heu jugat bé però els altres han jugat millor i han guanyat, no passa res. Ensenyem-los a respectar l’equip contrari, són companys al terreny de joc, mai enemics. Juguem uns contra el altres però mai amb patades ni insults i que guanyi el millor!!! Penseu que aquests valors els acompanyaran la resta de la seva vida i que algun dia ens ho agrairan.
Res més, agrair als Rosellans per haver-nos convidat al seu torneig i desitjar-los molta sort el que ens queda de lliga. Gràcies, companys, ja que amb el ¨Rossell som companys, juguen al campdel Rossell però pertanyen al Club de futbol la Sénia.
Ànims i fins una altra!!!
