Hace unos meses publicabamos un articulo homenaje a Paco Leon y meses despues un aficionado al futbol me escribe su opinion.
Confirmo en tots els termes aquest article d’opinió i de reconeixement a un bon tècnic i millor persona. No sóc el més indicat per comentar quelcom sobre aquest tema ja que resideixo fora de la localitat de La Sénia , però per afecte al club de futbol La Sénia ho vaig a fer.
Evidentment hi hauran opinions de tota mena, i uns diran que va ser ell qui va marxar, altres que va ésser la directiva qui el va “invitar” a deixar el club...sigui com sigui, és una llàstima, doncs vist des de fora (encara que no tant) no s’entén massa bé el que ha passat i possiblement, es reconegui molt més des de fora que des de dins del club.
És de domini públic el salt qualitatiu que ha donat el futbol base del club de futbol La Sénia en els darrers deu anys. Els qui som uns apassionats del futbol formatiu ho coneguem molt bé. Tots ens coneguem a la comarca i sabem que el C.F. La Sénia va implantar en el seu dia un model de gestió, impulsat per qui aleshores era el coordinador esportiu i màxim responsable del futbol base, Alejandro Segura, per cert molt criticat en un primer moment, però que al final l’hem copiat gairebé tots els clubs (els que hem pogut, clar) i que va tenir en Joan Miquel Carles –gran amic meu- com a l’iniciador del nomenat projecte i que després va tenir el rellançament definitiu amb Paco León.
Els mèrits adquirits pels diferents equips de base han estat molts i variats i mai un equip ha estat tan respectat i esperat amb certa temor com el juvenil del C.F. La Sénia dels darrers anys, especialment el de la darrera temporada. Ara, com un aficionat més, continuo assistint, de manera esporàdica, a partits del futbol base i si són del C.F. La Sénia millor. Però crec que no és el mateix, m’explico:
Les circumstàncies de la vida han fet que hagi coincidit darrerament en tres encontres de l’equip juvenil. Un la temporada passada al camp de La Rapitenca (es jugaven el segon lloc a la classificació) ; l’altre el primer partit de lliga de la present temporada, a casa, contra el C.D. Roquetenc i el darrer fa pocs dies al camp del Tortosa “B”.
El de La Rapitenca, tenia un motiu molt afectiu, per la meva vinculació amb els pares de David López (mort en un accident de tràfic i que En pau descansi)), i l’exemple d’esportivitat donat pel juvenil de La Sénia , tant per part dels jugadors, entrenador ( Paco León) com el delegat (Alejandro Segura) i em consta també per part del club, que van donar una lliçó de saber estar (encara avui es parla d’aquest fet a Sant Carles), i sé que tant un com l’altre van tenir molt a veure amb aquest detall.
El dia del Roquetenc vaig anar a veure el partit al camp senienc (sabia de la mort del jugador Joan Caballé, que En Pau Descansi) i la veritat vaig notar que mancava quelcom, a banda de què ni Paco ni Alejandro hi fossin ( l’absència d’Alejandro no em va sorprendre, ja que feia temps que deia que havia arribat el moment de jubilar-se, però la de Paco sí i molt) Els jugadors del Roquetenc no portaven braçals negres. Que ningú els va avisar del que havia succeït, o és que no en tenien?. No m’imagino per a res del món que si el C.D. Roquetenc hagués sabut el que havia passat, arribés a La Sénia sense res preparat. Conec a la directiva d’aquest club i segur que no sabien res.
Després , a les grades, escolto comentaris bastant despectius especialment en contra de Paco i un comentari en concret: “que si abans el futbol base del C.F. La Sénia era una guarderia”. Potser sí que ho fora, però aquesta guarderia tenia un Director, que per sobre de tot vetllava pels detalls. És un gran esportista i millor persona. Amb la seva educació i “bon fer” treia el millor partit dels seus jugadors, sense crits ni males formes. El seu mètode: la reflexió i convenciment a base del diàleg i cura dels seus jugadors com ningú (fa un parell d’anys, crec que el seu primer any al juvenil, li vaig veure un detall per a treure’s el barret: era al camp del Tortosa i havent esgotat els tres canvis (el C.D. Tortosa) , Paco va demanar-ne un a l’àrbitre perquè l’entrenador de l’esmentat club pogués aprofitar-lo. I això ho sabem els que l’hem tingut a l’altra banqueta com a rival.
No m’imagino ni a Paco ni a Alejandro a la banqueta, en un partit on es feia un sentit homenatge a un jove, que ha defensat la porteria del C.F. La Sénia des de que era aleví, i que surti l’equip contrari sense un trist braçal. Tan pobre està el club que no pot cedir a l’adversari uns quants metres de cinta negra?. Si faig aquest comentari és perquè conec l’estima que sentien els jugadors per Joan i en especial Paco i Alejandro i de l’afectats que tots estaven.
No conec als actuals Directius, Coordinador...però és evident que els resultats que estan evidenciant aquest any, especialment el juvenil A, res té a veure amb els obtinguts en els darrers 10 anys. No sé què està passant, però està clar que alguna cosa no funciona. Vaig ser testimoni de la segona part del juvenil A al camp del Tortosa “B” la present temporada. Mai havia vist un juvenil més descafeïnat. No el reconeixia.
Conec principalment als de tercer any, i des de David (millor defensa en edat juvenil), passant per Ander, Quim, Joan Abella, Joan Marc, Rafa, Ramón, etc, jugadors dels que es coneixen les seves qualitats futbolístiques (ho han demostrat durant vàries temporades, especialment essent juvenils de primer any, quan ja eren la base de l’equip; ho van demostrar la temporada anterior, essent de segon any, competint pel segon lloc de la classificació fins al darrer partit) i ara estan desconeguts. En aquest partit que mencionava anteriorment, al camp del Tortosa “B”, vaig preguntar a la grada i em van dir que hi havia tres jugadors jugant amb el juvenil “B” de La Sénia (Joan, Ramón i ander), que Quim estava lesionat a l’igual que Fran i Eduard. Després veig a la banqueta a Ander i a Joan Marc: el primer amb una gran esquerra i el segon amb una gran visió de joc.
Per a finalitzar, raonant tot això no m’estranya que els entrenadors rivals estiguin contents. L’altre dia em comentava un que feia poc que s’havia enfrontat a ells: “mai abans havia tingut un partit tan fàcil contra el juvenil de La Sénia”. “No calia preocupar-se de tapar la banda dreta de Joan Abella, no lligar en curt ni a Ander ni a Joan Marc, no necessitar tallar les incorporacions des del darrera de David Gómez, ni de cóm superar a Quim...”.
El més trist de tot, que s’està perdent la generació, amb tot el respecte a les altres anteriors i posteriors, de més qualitat, compromís i companyonia que ha donat el C.F. La Sénia i, potser, de la comarca.
Un gran enamorat del futbol base i ex entrenador de la comarca.
