LA SENIA . RAI, XAVI POMADA , MANU , MARCE , FELIX , ISSAC , JORDI TOLOSA , RAMON , JOAN ZARAGOZA , MARIUS , DIDAC BALADA
BANQUILLO . PAU , DAMIAN , XAVI BARREDA , CARLOS TUKAI , JORDAN QUEROL
LO MEJOR DEL PARTIDO , LA ACTITUD DE LOS JUGADORES UN 10
Treballat partit dels seniencs, que es van merèixer la
victòria en un partit de tú a tú, en un dels camps més difícils de la
categoria. Els seniencs es van presentar a Flix a intentar no sortir derrotats
i poder seguir mantenint opcions a tot. Els visitants es van amarrar molt bé
darrera i al mig del camp i esperant aprofitar alguna ocasió en atac sempre que
es mantingués la porteria a 0. I amb aquesta tàctica van començar a tenir
ocasions de gol errades per Joan Zaragoza al minut 4 en un mà a mà amb el
porter, i Màrius al minut 14 en no poder rematar sol davant el porter. Els
locals van replicar amb un xut de Jacob al minut 10 que quan semblava que
entrava per l´esquadra era rebutjada per un magnífic Rai. La resta de la
primera part va seguir amb el mateix guió, intent de domini del Flix, però amb
ràpides sortides dels seniencs. Els de Flix ja no van rematar entre els tres
pals en la primera part, i els seniencs haguèssin pogut avançar-se en una
rematada de Jordi Tolosà a l´últim minut que va sortir al costat del pal. A la
segona part, els locals van començar a apretar més a l´àrbitre amb continúes
protestes, als seniencs amb contínues entrades brusques, i l´afició creant un
ambient hostil. Els seniencs a la seva van crear algunes ocasions errades per
Joan Zaragoza i Jordi Tolosà. Cada cop que el partit s´anava acabant, els
locals es posàven cada cop més nerviosos i els seniencs van saber mantindre el
cap fred i intentar fer algun gol en les jugades clares que van tenir, però no
ho van encertar. Els locals van acabar en 10 grogues i una vermella, i
finalment no es va moure el marcador en un gran partit.
LA VISION DESDE FLIX
Emilio
Rincón Martínez. Recordin aquest nom. En teoria, un veterà capacitat per jutjar
duels de transcendència. A la pràctica, almenys avui així ho ha demostrat, un
àrbitre que sap minar subtilment. Amb un petit degoteig, sense organitzar un
sidral, però fent gala d’una conducta viciada, tendenciosa i premeditada. Una
actuació que ha trasbalsat lentament un Flix que s’ha vist abocat a empatar a
casa contra una ultradefensiva La Sénia, sense gols, just, atenció, en la
confrontació amb més baixes de la lliga, davant un dels rivals més difícils de
jugar, potser el que més, i quan els de la Ribera d’Ebre són més lluny del cim
que mai. Faltes i offsides dubtosos
sempre cap al mateix costat, talls constants del joc, targetes perdonades a
l’adversari, i càstig sever: vuit grogues per als flixancos, algunes ja
d’entrada, en un partit ben noble, i l’expulsió de Peral de postre. I això no
és tot: segons ell mateix, encara s’ha quedat curt. Una mica d’oloreta, tot
plegat.
Amb el
missatge “Putu, estem amb tu”, en suport a Marc Viñas, lesionat del genoll, i
amb els treballadors i treballadores de ‘La Fàbrica’ a la ment en la darrera
setmana de radicalització, avui, la millora respecte la jornada passada ha
emergit. L’equip estava mentalitzat i espavilat, no s’ha arrugat al cos a cos
davant un bloc senienc físicament dotat, tàcticament els del meandre han
arribat a eclipsar en alguna fase puntual els montsianencs, i a més han estat
pacients. Amb ordre. Mastegant i mastegant. Un duel dels que costa: de fet era
previsible, amb La Sénia amb cinc homes a la rereguarda. El xoc semblava
encallat, però no ho estava: pesava el rol, primava el posicionament, per sobre
de les ocasions.
I
mentre els seniencs s’han limitat a aguantar, tenint les seves, per treure unes
taules que ja els hi anaven bé, precisament la contundència necessària en un
duel igualat i d’entrega ha estat el ferro ruent on l’àrbitre, desvergonyit,
s’ha agafat per desplegar un criteri perjudicial per al Flix, que l’ha acabat
descol·locant, s’ha de dir clar. A foc lent, silenciosament, en forma de pluja
fina, sobreprotegint el conjunt visitant i carregant a cartolines els
roig-i-blancs, fet que ha comportat que a la primera meitat l’únic ‘ui’ fos un
obús de Peral que el porter ha desviat a la creueta, i a la segona una de Jacob
de cap fregant el travesser. Fase dos: inferioritat numèrica. I fase tres: per
exemple, doble caiguda per empenta a Jacob ja al noranta en camp contrari,
“sigan”, i a continuació contacte de Joan Manuel al mig del camp i kick en contra. La gent ha marxat
encesa, és lògic.
Que se
sàpiga, des que es duu l’estelada fins aquí s’ha torpedinat al Flix, quan xiula
algú castellanoparlant de Tarragona, i avui, per flagrant, el got ha vessat.
Repeteixo: des que es duu l’estelada. La plantilla és la mateixa que abans, i
les ganes també. S’ha suat molt, massa, per sumar un punt ben sofert, aquesta
tarda. Dins del mal, i malgrat caure al quart lloc, el millor és que la
promoció segueix a dos punts. Però ni això apaivaga la necessitat de recordar
aquest nom: Emilio Rincón Martínez. Que no en siguin més, per favor.
